En la notícia en qüestió es tracta la incoherència en les polítiques de la casa Blanca en vistes de la cimera del clima de Glasgow, la COP26. Aquestes incoherències o contradiccions són observables en el fet que l’administració nord-americana no ha fet un procés de transició per anar abandonant l’ús del petroli sinó que aquesta ha fet èmfasi en el fet de rebaixar el preu del barril de cru, demanant als països del Golf Pèrsic com Aràbia Saudita que incrementessin l’oferta o la producció d’aquest.
Tota aquesta situació de preocupació pel preu del petroli per part de l’administració estatunidenca és fruit de que el preu del barril de cru es troba en els seus valors més alts des de fa set anys. En vista als pròxims anys es preveu que el preu del barril haurà pujat exponencialment i inclús les grans corporacions de capital privat avisen als consumidors i al món d’haver d’acostumar-se al preu del petroli de tres dígits.
En lineals generals l’article ens contextualitza en un període de feblesa pel que fa al govern del president Biden, ja que en relació amb el preu del petroli, que és el que ens ocupa, aquest es troba un 60% més car que durant l’última etapa del president republicà Donald Trump, cosa que compromet al polític demòcrata en vistes d’unes futures eleccions, ja sigui dels seus companys demòcrates als diferents estats que conformen el país com de les mateixes eleccions generals. Però el fet d’haver arribat a aquest punt no té una relació directa, segons l’article, amb les polítiques federals aplicades als Estats Units sinó que el problema té origen a la indústria petroliera global. Els inversors i accionistes que proposen mesures ambientals o que hi estan a favor junt amb les regulacions governamentals estan provocant una caiguda en la inversió sobre el cru.
És comprensible, almenys així ho penso, que s’hagi frenat la inversió sobre el petroli, ja que és un producte que des del punt de vista de l’inversor està de capa caiguda fruit que constantment s’estan elaborant polítiques per frenar la producció d’emissions en línia. El que està clar, ja ho deixa entreveure l’article és que entre les maneres de solucionar el problema del preu del barril trobem que seria necessari una major inflació per a mantenir alt el preu del petroli durant un llarg temps per així equilibrar l’oferta i la demanda.
Segons Murti la no inversió en aquest sector per part de la indústria és fruit de les diferents pressions per part d’activistes i organitzacions mediambientals. Una pressió que inclús prové d’inversos. Finalment, en l’article, es manifesta la posició de la professora Amy Myers la qual avisa als països del Golf Pèrsic, en especial a l’Aràbia Saudita del fet d’anar amb compte amb els preus del cru i com un augment d’aquest seria perjudicial per a qualsevol venedor d’aquests.
Personalment penso que es tracta d'un text periodístic molt interessant perquè toca dos vessants força importants com són la geopolítica, en el cas de la confrontació possible entre EEUU i els països petrolers com l'Aràbia Saudita, i el camp de l'economia, en referència a la inflació dels preus del barril i com aquesta afecta o es veu determinada o compromesa per la no inversió. És interesant també la vessant política, que toca tangencialment al nombrar la importanci que hi té sobre el preu els activistes medioambientals i les grans cimeres pel clima, en les quals es veuen representats els diferents caps de govern de les potències del globus. Pel que fa a una de les possibles solucions plantejades com és el fet de mantenir els preus dutant un temps per tal d'igualar la oferta amb la demanda hi estic d'acord ja que penso que el fet de mantindre una inflació és una eina eficaç en aquests tipus de moments en els quals els preus dels productes, en aquest cas el petroli, es troben per sobre dels seus preus "habituals" i les inversions en aquests són mínimes.
L’article ens planteja el tema de l’automòbil elèctric i la relació amb les bateries. Inicialment ens esmenta la companyia d’automòbils xinesa BYD la qual aquest mateix estiu va exportar a Noruega un dels seus vehicles esportius a bateria. El funcionament de l’esmentat vehicle funciona a través de bateries de liti produïdes particularment per BYD. L’article també esmenta que l’opertura d’aquest tipus d’automòbil cap al mercat europeu, en aquest cas més concret, el mercat noruec, és degut als baixos preus que ofereixen les empreses del gegant asiàtic respecte empreses occidentals com Tesla. L’empresa xinesa esmentada s’ha convertit en un dels gegants dins de la fabricació de bateries per a vehicles elèctrics. Aquesta empresa ha ampliat el seu mercat inclús cap al mercat dels autobusos elèctrics, sector on és el segon major productor a escala mundial.
Penso que és un article bastant interessant, ja que en ell es tracta un tema de futur, i cada dia més de present, com són les bateries elèctriques dels cotxes. És interessant l’empresa en la qual gira la notícia, ja que, personalment, crec que té una importància significant en diferents camps: en un camp per ser una companyia que podria agafar el relleu de les grans empreses europees de tota la vida dins del sector dels vehicles en general i per una altra vessant, la part molt més tecnològica i la referent o corresponent a la fabricació de bateries elèctriques, ja que és una companyia que a diferència de les del seu entorn sap innovar i d’aquesta innovació treure’n profit, en aquest cas destacant per utilitzar bateries amb liti i no amb altres materials molt més “problemàtics”. En aquest cas em sembla força innovador el fet de ser pioners en la potenciació d’aquestes bateries de ions de liti amb materials com el níquel, cosa que va originar que aquest tipus de bateria es pogués fer servir per a coses més grans que una càmera, per exemple. Força interessant és el fet de l’aprofitament de l’espai, tal com ens indica el text, amb les bateries fabricades per BYD es poden disposar un 50% més de cel·les que en les bateries convencionals, les anomenades bateries LFP; com el fet de la comoditat en la seva utilització, ja que es poden reciclar simplement i poden trigar a esgotar-se després 1m de quilòmetres de conducció. En la meva opinió, crec que els automòbils d’aquesta companyia ja parteixen d’un fet que els situa per sobre dels Tesla en qüestions de seguretat. Durant els últims anys són nombroses les notícies referents a accidents respecte de la seguretat dels seus vehicles en canvi, els vehicles de BYD són més segurs (segons l’article) cosa que provoca una major confiança en els clients i una continuïtat en el mercat dels seus productes.
Ja per finalitzar, cal recalcar que la pujada d’aquesta empresa és en certa part deguda als impulsos governamentals del govern xinès i que l’impuls definitiu per a l’èxit dels vehicles elèctrics com els de BYD es produirà amb l’eliminació de la preocupació dels clients en referència a les distàncies que es poden recorre amb energia elèctrica únicament. Crec que el final de l’article resumeix molt bé el paral·lelisme entre aquesta empresa i la Xina: “BYD és el prototip d’on Xi Jinping vol portar Xina”.